1714-2014, un redreçament necessari / Josep Maria Solé i Sabaté
Amat, Jordi


En: Via. Valors, idees, actituds : revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Barcelona, núm. 23 (2014) , p. 5-13 (Anàlisis) 
Resums en català i anglès.

En el context de la commemoració dels tres-cents anys dels fets de 1714, l'historiador Josep M. Solé i Sabaté exposa en aquest article els elements més importants per comprendre les causes i el desenvolupament d'un conflicte clau per a la història de Catalunya i també d'Europa. De fet, com explica, la guerra de Successió esdevingué un conflicte internacional entre les principals potències del moment. Una autèntica guerra mundial, posterior a la dels Trenta Anys. Més enllà d'aquests aspectes, l'autor ens confronta amb les conseqüències d'aquells fets, especialment amb les raons de fons que expliquen la força aplicada sobre Catalunya. Amb els tractats d'Utrecht (1713) i de Rastatt (1714), Castella va sacrificar una part important del seu poder territorial amb la intenció de posar fi al conflicte al més aviat possible. Ferida en el seu orgull per la pèrdua d'influència en el context geopolític del moment, es llança amb tota la contundència sobre l'únic front que resta obert, no resolt pels tractats: l'estatus de Catalunya. Des d'aleshores, explica, Catalunya ha cercat "amb projectes més moderats o més radicals" una transformació d'Espanya on encaixar sense renunciar a la seva identitat.

Apunts sobre la gènesi d'una nova legitimitat democràtica durant el franquisme / Jordi Amat
Amat, Jordi


En: Via. Valors, idees, actituds : revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Barcelona, núm. 19 (setembre 2012), p. 69-80
Resums en català i anglès.

Amb el traspàs de l'exministre franquista i pare de la Constitució Manuel Fraga, les valoracions sobre la seva persona i la seva trajectòria política han estat dispars, quan no oposades. Com assenyala Jordi Amat, aquest fet s'explicaria per la inexistència d'un relat consensuat sobre el franquisme i la transició. Però es pot considerar Fraga un dels artífexs de la democratització de la societat espanyola? Per respondre aquesta pregunta latent, Amat va més enllà i s'endinsa en els orígens de la legitimitat democràtica durant el franquisme. En aquest sentit, l'autor posa en relleu el mèrit dels antifranquistes, sovint poc reconegut, a l'hora de despertar la consciència democràtica del país -destruïda i proscrita durant anys- gràcies al capital moral i intel·lectual que amb el pas del temps van anar acumulant. En altres paraules, l'antifranquisme intern, sorgit de dins de l'Estat i molt especialment a Catalunya, va ser capaç, primer, de construir un discurs a favor de la llibertat i la democràcia que després acabaria penetrant en el conjunt de la societat. D'aquí que, per ser justos i equànimes, Amat accepti que Fraga va tenir un paper clau en la institucionalització de l'Espanya constitucional, però no que se'l consideri un dels patriarques de la nostra democràcia.